Reflexión sobre las lecturas: Tema 1
REFLEXIÓ SOBRE LES LECTURES
Considerem pertinent començar exposant les idees de Tonucci ja que engloba la educació en dos grans grups molt generals, que a posteriori tracten els altres autors de forma diferent.
Tonucci ens exposa dos sistemes educatius contraposats: l’escola transmissiva i l’escola constructiva. La seva diferència es fa evident quan mirem els principis en que es basa cadascuna de les escoles.
Tonucci (2003) esmenta que: mentre per a l’escola transmissiva l’alumne no es més que un recipient buit que ve a l’escola per a omplir-se d’allò que ja sap el professor, per a l’escola constructiva (aquesta escola constructiva ens recorda al corrent de la pedagogia progressista de Dewey), el nen ja te un coneixement i va a classe a desenvolupar la seva creativitat, a reestructurar el que ja sap i donar-li una forma i un sentit amb l’ajuda del professor, qui prendrà un rol de guia intentant aconseguir que cada alumne pugui assolir el seus nivells màxims.
Font: https://flic.kr/p/b3FvuF
En la nostra infància, vam aprendre mitjançant l’escola transmissiva. D’aquesta manera, crèiem que la millor forma d’aprendre fou amb aquesta forma d’educar. Però, a través de les lectures de Tonucci i les visites al centre de S’Olivera, aquest plantejament va canviar per complet. Havíem descobert una educació diferent on el llibre no era necessari i l’avaluació no s’enfocava totalment en exàmens. Amb aquesta nova perspectiva, el futur de l’educació on la importància del llibre de text és escassa i s’avalua segons les competències del alumne, és molt proper.
Dit aixó, passam a parlar de Zabala i Arnau. Aquests autors decideixen convergir dos mètodes als que anomenaran: teoria i pràctica.
Zabala i Arnau (2007) afirmen que aquest contrast entre teoria i pràctica no te sentit, i que l’objectiu de l’escola ha de ser proporcionar competències a l’alumne. Definiran les competències com aquell conjunt d’estructures cognitives que ens permetran aplicar els nostres coneixements en diferents contexts que trobarem al llarg de la vida, tant quotidiana com professional.
Per a assolir això afirmen que es necessari que la teoria i la pràctica han d’anar de la mà, per a poder saber com aplicar-les. Ja que n’hi ha vegades que a la vida quotidiana es necessita no només la teoria si no que també la pràctica aplicada a aquesta, per exemple al carnet de conduir, no podem circular sense abans haver passat un examen tant teòric com pràctic.
Per últim, trobem a Manuel Alcalá amb la seva concepció de la triple funció de l’escola obligatòria.
Conceptes introduïts a posteriori després de una petita lectura de la evolució de la educació espanyola. Aquesta passa d’una educació tradicional, estricta i vanagloriant de la memorística, cap a una educació, desig de la qual n’és apropar-se al desenvolupament de les competències del alumne (cosa que encara no s’ha aconseguit en la actualitat).
Per tal de arribar al desitjat model educatiu, Alcalá (2001) esmenta tres funcions fonamentals les quals són custodia i acogida , transmissió de valors i normes i impartiments d’ensenyances instrumentals socialment validades.
En conclusió, aquest conjunt de lectures (molt interessants al nostre punt de vista) ens ha fet reflexionar en el nou sistema educatiu, existència de la qual no ens havíem adonat. Ha canviat la nostra perspectiva de la educació parcialment, i ens ha ajudat a enfocar-nos en possibles reformes que podríem dur a terme per acomplir la finalitat de arribar a una visió constructiva de la educació i, a la vegada, millorar com a docents.
Ana Slocker, Judit Muñoz, Lidia Porras, Sergio Delgado i Victor Cardona
Comentarios
Publicar un comentario