Reflexión sobre las lecturas: Tema 2: Currículum
REFLEXIÓ SOBRE LES LECTURES
Tema 2: Currículum
La definició de currículum és diversa, al mateix temps que la interpretació de la seva estructuració i dels elements que aquest inclou.
D’aquesta manera, introduirem diferents punts de vista:
Per un lloc, César Coll expressa que per arribar a entendre que és el currículum es deu cercar que funcions complirà, les quals segons ell són: explicitar el projecte, guiar per orientar la pràctica educativa, reunir les intencions, els principis i les orientacions generals amb la pràctica pedagògica, no suplantar la iniciativa i responsabilitat del docent, entre altres. Així mateix, aquestes funcions es duran a terme per quatre elements, formulats com a preguntes: Què ensenyar? Quan ensenya
Com ensenyar? Què, com i quan avaluar?
Doncs, Coll (1987) resumeix que “entendemos el currículum como el proyecto que preside las actividades educativas escolares, precisa sus intenciones y proporciona guías de acción adecuadas y útiles para los profesores que tienen la responsabilidad directa de su ejecución.”Font: https://goo.gl/images/iCGUVL
Coll esmenta l’existència de tres postures (o fonts) segons les defensaven progressistes, sociòlegs o essencialistes, per tal d’elaborar el Diseny Curricular. A aquestes tres postures, ell mateix afegeix una més, l’experiència pedagògica.
Per un altre costat, Domenech, introduirà el concepte del nou currículum, un currículum que ofereix molta llibertat a l’hora d’adaptar-lo a diferents contextos, ja siguin socials, polítics o educatius.
Domenech (2001) afirma que “es preciso que cada centro tenga la posibilidad de adaptar el currículum y llevarlo a cabo en relación con su entorno”. Per aquest motiu introdueix la idea de tres nivells de concreció:
-Un primer nivell de concreció que seria la base del currículum per a tots els centres, es donada per l’administració en el nostre cas el Govern de les Illes Balears.
-Un segon nivell de concreció desde el centre com a institució.
-El tercer nivell de concreció recull les particularitats de cada aula.
Aquests nivells de concreció creen la possibilitat de atendre de forma més concreta cada aula i cada alumne.
Trobem important també destacar el que Domenech nomena “El currículum oculto”, que es la carga ideològica que trobem al currículum. Aquesta carrega ideològica es veu reflexada a com s’actua en el aula, segons els interessos de la societat del moment o del centre educatiu podrem observar diferents metodologies. Per exemple, si es pensa que l’escola ha d’adaptar al nen a l’escola adulta, es pot dur a terme un currículum totalment orientat a la vida laboral.
D’altra banda, el govern de les Illes Balears [GOIB] (2014) mitjançant el decret de currículum, entén aquest per “la regulació dels aspectes que determinen els processos d’ensenyament-
aprenentatge.”
El currículum de les Illes Balears està integrat per elements tals com: objectius, competències, continguts, estàndards d’aprenentatge avaluables, criteris d’avaluació i metodologia didàctica.
Gràcies a aquestes lectures hem aprés tot allò que desconeixiem dels currículums i podem concloure amb seguretat que aquestos, encara que abans fou un gran avanç per a la educació, des de ara cap a futur, limitaran les escoles en la seva proposta de canviar de metodologia. Els currículums es suposa que són guies per a les escoles, però en realitat imposen una forma d’ensenyar que probablement difereixi dels centres (com és el cas de S’Olivera). A més a més, el fet de ser generalitzats fa que es perdi la possibilitat d’una gran diversitat d’ensenyaments, la flexibilitat i l’autonomia. Tenint en compte això, no es molt absurd l’abolició del currículum.
En conclusió, seria necessari un sistema molt més obert i que permeteixi una major llibertat d’actuació. Pensem que avui dia el primer nivell de concreció és massa delimitat i no considera una actuació independent dels centres respecte a la seva metodologia. Ens trobem davant un currículum ocult bastant retrògrad.
Ana Slocker, Judit Muñoz, Lidia Porras, Sergio Delgado i Víctor Cardona
____________________________________________________________________________
Referències bibliogràfiques
Por César Coll, (1987), Capítulo II, Fundamentos del Currículum, en Psicología y Currículum, México, Paidós. pp.21-47
Por Joan Domenech y Susanna Arànega (2001), Capítulo IV, El currículum en la escuela de primaria,en La Educación Primaria: retos, dilemas y propuestas, España, Barcelona. pp.105-140
Por el Govern de les Illes Balears [GOIB], Decret 32/2014, de 18 de juliol, currículum de l’educació primària de les Illes Balears, (BOIB núm. 97 de 19 de juliol de 2014)
____________________________________________________________________________
____________________________________________________________________________
¿Quieres ver la reflexión anterior sobre Tonucci? Haz click aquí.
Comentarios
Publicar un comentario