Reflexió sobre l'Enfocament Globalitzador
Per endinsar-nos en el tema i sentenciar-lo al final, presentarem les distintes lectures que hem realitzat:
Per un lloc, Zabala i Arnau (2009) ens presenta, a la idea 8, el caràcter disciplinar, interdisciplinar i meta disciplinar. Aquests caràcters són observats en diferents dimensions, com per exemple la dimensió social, la dimensió personal, professional, etc. Llavors esmenta que hi ha un dilema amb l’estructuració del currículum i el fet de cercar solucions per impedir la desaparició dels components metadisciplinars i interdisciplinars.
Seguidament, a la idea 9 s’explica com tractar l’ensenyament de competències des d’una posició components de les quals no tenen un suport d’una disciplina científica. Introdueix de nou el caràcter metadisciplinar que és necessari per emprendre aquesta disciplina científica. A continuació, s’esmenta la importància de determinar les competències assolibles, no les competències desitjades.
Per un altre costat i incidint de manera més profunda, a la idea 10, es tracta la metodologia pel ensenyament de les competències amb un enfocament globalitzador. Envers el mètode encara avui més utilitzat, el mètode transmissiu convencional, basat en la seqüència d’exàmens, les distintes corrents pedagògiques ofereixen solucions alternatives. Però, aquestes propostes sorgiren presentades de forma simple i esquemàtiques.
Zabala i Arnau enumera una sèrie de criteris per tal d’establir les característiques del ensenyament de competències:
-Aquells relacionats amb l’aprenentatge significatiu.
-Aquells relacionats amb la complexitat de la competència mateixa.
-Aquells relacionats amb el caràcter procedimental del procès d’actuació competent.
-Aquells relacionats amb les característiques diferencials dels components de les competències.
-Aquells relatius a la necessitat d’àrees disciplinàries que assumeixin les condicions per al aprenentatge dels continguts i competències comunes.
-Aquells que es desprenen de la existència d’una àrea comuna que sistematitzi les activitats d’aprenentatge que es portin a terme en les altres àrees.
Amb aquestos criteris, segons diu Zabala i Arnau, es pot apreciar la debilitat de les classes magistrals, que sols serveixen per aquelles competències de caràcter acadèmic.
Una vegada explicat això, passa a donar una definició extensa i completa de les diferents variables que configuren la pràctica educativa. Entre elles trobem les seqüències didàctiques, les relacions interactives, l’organització social de l’aula, l’espai i el temps, l’organització dels continguts, els materials curriculars i, per últim, l’avaluació. Finalment, tot convergirà cap a una perspectiva globalitzadora.
No érem conscients de totes les propietats i requisits que feien falta per la construcció d’una metodologia. Les trobavem simples, però el resultat n’és que les metodologies tenen molts d’aspectes a tenir en compte i resulta èsser una base importantíssima per una educació globalitzadora com es pretén. En conclusió, creiem que per arribar a una ensenyança d’aquesta mena, és requereix una profundització de les variables configuradores de la pràctica educativa i donar, així, una metodologia globalitzadora apta.
Judit Muñoz, Sergio Delgado, Víctor Cardona, Lidia Porras, Ana Slocker
Infografia de la unitat didàctica: https://create.piktochart.com/output/27035738-new-piktochart
Comentarios
Publicar un comentario