Reflexió sobre les lectures Tema 3: Avaluació
Reflexió sobre les lectures
Tema 3: Avaluació
Hi ha diferents formes d’explicar que és una avaluació en el àmbit docent.
Per un lloc, segons Neus Sanmartí (2010) és el procés de recollida i anàlisi d’informació destinat a descriure la realitat, emetre judicis de valor i facilitar la presa de decisions.
La professora de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), experta en temes d’avaluació per competències, ofereix orientacions per millorar els aprenentatges de l’alumnat per mitjà de l’avaluació en el marc d’un currículum per competències en la seva lectura de “Avaluar per aprendre”. En aquesta podem veure el seu punt de vista que es basa en entendre els canvis curriculars actuals, que ella considera fonamental per poder desenvolupar el currículum per competències i atendre la diversitat de l’alumnat. Distingeix també dues finalitats d’avaluació que es solen barrejar: l’avaluació com a mitjà per regular els aprenentatges i l’avaluació com a mitjà per comprovar què s’ha aprés. En aquesta primera consisteix en identificar dificultats i errors i trobar camins per superar-los, a la seva vegada fomenta l’aprende a aprende, l’autonomia i la iniciativa personal.
La segona finalitat exposada es centra en qualificar els resultats d’un procés d’ensenyament-aprenentatge, on el que es busca és possibilitar la comprovació de si realment s’ha desenvolupat una capacitat o no. A pesar de tot això, Sanmartí deixa clar que aquestes dues finalitats estan interrelacionades i han de ser coherents entre sí.
Zabala i Arnau (2007) esmenten que l’avaluació no ha de tenir en compte sols els resultats obtinguts per l’alumne, sinó “a qualsevol de les tres variables que intervenen en el procés d’ensenyança i aprenentatge, és a dir, les activitats que promou el professorat, les experiències que realitza l’alumne i els continguts d’aprenentatge”.
Afirmen que, donat el caràcter tradicional de l’avaluació, l’educació ha pres un caràcter finalista on el vertader objectiu és la superació de les proves que es posen als alumnes, això be donat també perquè s’enfoca l’educació cap als estudis universitaris. Zabala i Arnau pensen que l’avaluació s’ha d’enfocar també a avaluar l’aplicació dels coneixements a la vida real, a les competències adquirides. Per això proposen que les probes es basen en la resolució de problemes i en l’aplicació dels coneixements en situacions reals.
Més tard ens hem dedicat a llegir l’article 15 del Decret de Currículum on ens explica
una sèrie de característiques de l’avaluació. (més detallat en la infografia)
Després d’aquestes lectures i la respectiva reflexió hem arribat a la conclusió de que fins ara hem viscut a una educació finalista, centrada en l’accés a la universitat i que no busca l’aplicació dels coneixements a la realitat i a la vida quotidiana. En canvi avui en dia trobem cada dia més mètodes d’avaluació que tracten de avaluar a l’alumne d’una forma més global i centrada en les competències de l’alumne. Creiem que aquests mètodes són més beneficiosos per al creixement personal de l’infant, tant a nivell acadèmic com per a la seva adaptació a l’entorn i el que a aquest aconteeix.
Ana Slocker, Lidia Porras, Sergio Delgado, Judit Muñoz, Víctor Cardona
Referencies bibliogràfiques
Zabala i Arnau (2009). 11 ideas clave. Como aprender y enseñar competencias. Barcelona: Graó
Neus Sanmartí (2010). Avaluar per aprendre. L’avaluació per millorar els aprenentatges de l’alumnat en el marc del currículum per competències.
Sergio Delgado; Víctor Cardona; Judit Muñoz; Lidia Porras; Ana Slocker (2017). Reflexió sobre les lectures: Tema 2: Currículum. Disponible a: http://elsaventurersdeivissa.blogspot.com.es/2017/11/reflexion-sobre-las-lecturas-tema-2.html
Comentarios
Publicar un comentario